CNR1: Per què el consum de marihuana afecta greument el cervell

Localització: cromosoma 6

Nom sencer: receptor de canabonoides num 1

Longitud del gen: 1443 nucleòtids

Longitud de la proteïna: 472 aminoàcids 

El gen CNR1 fabrica un receptor de cannabioides, que com indica el seu nom, esta especialitzat en la detecció i interpretació de senyals procedents de les molècules psicoactives del cànnabis.  La seva funció natural, però, no és aquesta , perquè dins el nostre cos no hi ha marihuana, sinó detectar i interpretar els senyals procedents d’un neurotransmissors que fabrica el cervell anomenats endocanabioides, que s’assemblen moltíssim als principis psicoactius de la marihuana. Estan implicats en diversos processos fisiològics, com la sensació de gana i de dolor, l’estat d’anim i la memòria. Per això el consum de cànnabis afecta directament aquests processos.

El consum de drogues, entre les quals hi ha la marihuana, forma part de les característiques culturals de cada societat i de cada moment històric. Totes les cultures humanes admeten el consum de determinades substàncies amb efectes psicoactius i en prohibeixen d’altres, sovint de manera arbitrària, en funció dels antecedents històrics i el bagatge cultural. La marihuana n´és un bon exemple amb regulacions que depenen de cada país, com també ho  és l’alcohol, perfectament socialitzat en uns i prohibit n altres.

El consum de cànnabis té molts efectes sobre el cervell. Afecta a l’hipocamp, que és la regió que gestiona la memòria. Actua sobre unes petites neurones, anomenades interneurones, que son la primera baula del circuit neuronal dels records. Aquestes neurones produeixen un neurotransmissor anomenat GABA que actua com a inhibidor d’una sèrie de senyals que resulten necessaris perquè funcioni la memòria. Aquest neurotransmissor ha d’estar en equilibri amb un altre anomenat glutamat, que és un activador, de manera que el procés d’oblidar i recordar es produeixi de manera coordinada. El consum de marihuana alera aquest equilibri, motiu pel qual disminueix la capacitat de memòria i afavoreix l’oblit. I si es consumeix habitualment l’amnèsia s’intensifica i persisteix fins i tot quan no esta sota els seus efectes.

També fa que els reflexos disminueixin, i les persones que en consumeixen en grans quantitats durant períodes largs de temps desenvolupin problemes permanents de coordinació motora. El motiu és que la sobreestimulació dels receptors de cannabinoides provoca una resposta inflamatòria al cervell que altera el cerebel, que és la part encarregada de la coordinació dels moviments. Certament hi ha estudis que n’avalen el seu us terapèutic en dosis adequades i en casos concrets, sempre sota control mèdic, però la idea sovint socialment estesa, si més no en determinats ambients, que la marihuana és inofensiva resulta totalment equivocada. Malgrat que els consumidors de cànnabis que han estat fumant més de cinc cigarrets de marihuana al dia durant deu anys acaben patint danys greus  i irreversibles al cervell, que poden provocar diversos tipus de psicosis, aquets danys es produeixen ja a partir de quantitats menors i en períodes de temps més curts, i afecten també les zones del cervell que regulen les emocions, com la por i l’agresivitat, motiu pel qual pden conduir a alteracions del comportament amb símptomes psicòtics.

Per cert, l’estudi d’aquests i altres receptors implicats en el consum i els efectes de diverses drogues està permetent també dissenyar tractaments de deshabituació, que es basen en productes que interactuen amb els receptors sense activar-los

 100 gens que ens fan humans  ( poetes i assassins, inventors i imitadors, racionals i dogmàtics, biològics i culturals)  David Bueno i Torrens,   Cossetània editors